Fins on tinc memòria recordo
que sempre había somiat
amb un amor important
que apareixería a la meva vida
Va aparèixer pensava jo
i vaig fer tot el que era possible
sense escatimar cap esforç
vaig intentar aconseguir
tirar alló endavant
sense massa èxit, a la fí
la vaig acabar esgarrant
pensant que potser trobaría
fora de les meves cuatre parets
alló que tan volía
alló que no podía ser
un t'estimo tan sols
que regalimés a la meva oída
quelcom mes que el só de dir-ho
sinó el sentiment.
Han passat molts anys d'alló
i encara segueixo pensant
fins que avui he fet una cosa
tan sols per intentar recuperar
alló que va estar perdut tan temps
i per sorpresa meva
ha estat el millor regal
que he tingut a la meva vida
la sinceritat expressada
ha guanyat a la desditxa
i unes llágrimes vessades
d'uns ulls que no teníen culpa
han estat el testimoni
d'un t'estimo mes profún
que si hagues cridat a un auditori
