Vortigen

Entremeliats pensaments
que prenen formes abstractes
i confonen els sentits
sense acaronar l'anima

bogeria de vortigen
que m'absorbeix totalment
impregnant-me inutilment
per afogar les meves paraules

no se on soc, realment
confús i trist de vegades
deambulo, mes que res
per un mon, que d'ell m'aparta

i no on puc cercar
una senzilla esperança
que renovi el meu alé
perque amb la fred, es glaça

Obrint els ulls

endormiscat, somiava
en un molt mes feliç

entre somnis, imaginava
que res era de color gris

entre els llençols, suaus
imaginava el teu amb mi

i al matí, tan d'hora..
tot arriba a la seva fí

la realitat més incomoda
es presenta en el mirall

el temps passa, no s'atura
i jo em vaig esgotant

i entre tanta bogeria
els sentiments van morint

perque fins i tot la magia
no existeix ni ha existit

Ni tot el que es fa, es pot dir..

Una festa de disfresses
es el que sento que visc
la gent paseeja distreta
amb copes de vidre, i vi

i jo molt sol, a una sala plena
de homes i dones fins
penso i penso malifetes
que no soc capaç de definir

la musica no m'interessa
el sexe no es tot per mi
i la vida, ja es prou dolenta
pero animar el meu destí

que he de fer a la foscor
d'un anima atropellada
per la circulació de problemes
que no mai s'acaben

passar i veure que passa
i com acaba la historia
d'un home amb memoria
que anira recollint

del que li passi a diari
en paraules al seu poemari
amb humilitat desatada
i potser mes endavant

algu aprengui al llegir
que no tot el que es diu es fa
ni tot el que es fa, es pot dir

Comença tot de nou

festa dels sentits
imatges dins el cap
sembla tot tan complicat
i tambe tan atractiu

sensacions afalagadoras
escalfor dels pensaments
cossos nus a la nit fosca
abraçats, i endormiscats

uns dits que s'entrecreuen
sota els llançols del llit
alé, de home i dona
resonan en el silenci

i les hores pasen fosques
fins que arriba la claror
i amb el so del rellotge
comenca tot de nou