No et capfiquis

i quan menys esperes
succeeix l'inesperat
un somriure que t'omple
i que et dona que pensar

i les coses que eren negres
tornen a tenir colors
nomes per que t'escolten
nomes per sentir bategar el cor

ara no et relaxis, ni oblidis
el que es mes important
un somriure s'et demana
que il.limini la teva cara

i que em faci tremolar
pensant en el teus llavis
que petonejo encantat
encara que no ho notis

no et capifiquis
i deixat anar
la vida son moments
on tenim felicitat

i pas a pas omplirem
d'alegries i moments
espais que eren tencats
sensacions ja oblidades

Era la nit

pensava amb tu
era la nit
imaginava els meus dits
enredantse als teus cabells
era la nit
i em deia la teva pell
que t'omplis de caricies
per rebre plaers

pensava amb tu
era la nit
mirante amb els ulls fixes
recorrent els pits suaus
era la nit
i giravoltant al teu melic
sentia els tremolors
i com bategava el cor

pensava amb tu
era la nit
i en el teu sexe humit
m'endinsava suaument
era la nit
i els gemecs del teu plaer
omplien la habitacio
d'un desig molt evident

pensava amt u
era la nit
la teva boca em buscava
i sentia la passió
era la nit
i ens ajuntavem en un sol cos
amb tendresa i dolçor
mentres cridavem a l'hora

pensava amb tu
era la nit
i quan et relaxaves
entre els meus braços
era la nit
i t'acaronava lentament
mentres t'adormies feliç
relaxada totalment

era la nit

La Magia

Sents la magia
que ens envolta,
no es un somni, sino realitat
et sents confusa
mig perduda
i no saps, per on anar
però t'agrada
aquesta cosa
que no saps, con anomenar
es com papallones
a l'estomac
que no paren, de volar
i tremoles
i em recordes
i sacsejes el cap, per pensar
en altres coses
complicades
que tens encara que solucionar
pero la magia
continua,
tampoc la pots allunyar

I no m'amago

et sento i no m'amago
i m'agrada molt aixo
m'omple l'anima
i em fa sentir il.lusió

et penso, i no m'amago
saps que penso molt de tot
i desde fa uns dies
son pensaments millors

et desitjo, i no m'amago
potser sigui un error
però ho prefereixo
em fa sentir millor

t'escolto, i no m'amago
perque mereixes aixo
no estas sola, ho saps
i vul que bategui el teu cor

i t'espero, i no m'mago
ser que ho superaras tot
i potser en els meus braços
trovaras el teu repós

Vortigen

Entremeliats pensaments
que prenen formes abstractes
i confonen els sentits
sense acaronar l'anima

bogeria de vortigen
que m'absorbeix totalment
impregnant-me inutilment
per afogar les meves paraules

no se on soc, realment
confús i trist de vegades
deambulo, mes que res
per un mon, que d'ell m'aparta

i no on puc cercar
una senzilla esperança
que renovi el meu alé
perque amb la fred, es glaça

Obrint els ulls

endormiscat, somiava
en un molt mes feliç

entre somnis, imaginava
que res era de color gris

entre els llençols, suaus
imaginava el teu amb mi

i al matí, tan d'hora..
tot arriba a la seva fí

la realitat més incomoda
es presenta en el mirall

el temps passa, no s'atura
i jo em vaig esgotant

i entre tanta bogeria
els sentiments van morint

perque fins i tot la magia
no existeix ni ha existit

Ni tot el que es fa, es pot dir..

Una festa de disfresses
es el que sento que visc
la gent paseeja distreta
amb copes de vidre, i vi

i jo molt sol, a una sala plena
de homes i dones fins
penso i penso malifetes
que no soc capaç de definir

la musica no m'interessa
el sexe no es tot per mi
i la vida, ja es prou dolenta
pero animar el meu destí

que he de fer a la foscor
d'un anima atropellada
per la circulació de problemes
que no mai s'acaben

passar i veure que passa
i com acaba la historia
d'un home amb memoria
que anira recollint

del que li passi a diari
en paraules al seu poemari
amb humilitat desatada
i potser mes endavant

algu aprengui al llegir
que no tot el que es diu es fa
ni tot el que es fa, es pot dir