Amagatall

vius com ensorrada
agafante les cames
dins un estret forat
un cau, un amagatall
l'unic lloc on et sents
segura!!

vius amb tristor
que es una segona pell
no saps com treure-la
per sentirte millor
per aixó, vas sempre
a l'amagatall

intenta sortir una mica
rebre els raigs de sol
que t'escalfin
i et tornin la vida
que sembla que s'escapoleix
surt de l'amagatall!!!

Respira

Un crit

Sents el cos dolorit
per soportar tantes coses
l'anima ensorrada
el mig de tant patiment
no et sents lliure
ni manes la teva vida
necessites fer un crit!!

Sents com les hores
passen sensa pressa
i que el dia no acaba mai
la nit no aconsegueix
desfer la teva pena
intentas pensar, que val la pena
perè necessites fer un crit!!

Alliberar-te
en certa manera
desfogar-te tu mateix
treure't de sobre
la rabia, l'impotència
sentir que no ets sol.
Necessites fer un crit!!

Crida ara, amb força,
encara que et prenguin per boig
treu el que sents
i que no soportes
sacseja una mica el que no importa
crida, crida, i respira amb força!!

Ara, allibera't d'aquesta ira cruel
mira el que t'envolta
el que estimes, també!!
agafa la força
tan i tan necessaria
amb un gest valent.
Res no ha canviat, excepte
la descarrega sentimental
que marxa amb el crit cap el cel

La vida real

Hi ha qui es troba amb disiuntives
entre el que voldria i el que toca
no sempre es el mateix
i en escollir es troba
que no se sent ell mateix
Hi ha qui tira endavant
sentint-se molt sol o sola
i que tot depengui d'ell
pesa tant com una llosa
i que s'ha de fer, es pregunta
no tinc dret a res jo?
Sempre tiro del carro
i si no no roda
Soc el que s'empassa els marrons
i no trobo el que a la cosa
m'amargo, m'ensorro
qualsevol cosa m'afecta
i jo no vull seguir així
no soc tan perfecte.
A tu, que et trobes així
et dono la meva ma
potser no es gaire res
però la dono encantat
per escoltar-te un altre cop
per fer-te costat si cal
per posar un somriure a la cara
o per senzillament, somiar

Tirant l'anima

Rera una mirada teva
tot un mon existeix
cada silenci teu
es com una barrera mes
els desprecis, o els crits
simptomes de problemes
que ens allunyen més i més

Rera cada paraula dita
hi ha un quelcom més
tota absència inexplicada
porta més distanciament
la manca de somriures,
de petons o compliments
ens allunyen més i més

Rera les teves exigències
em sorprenc cada cop més
si tantes coses haig de canviar
que estem fent?
el no compartir paraules
ni tan sols alguns moments
ens separen fatalment

Evolucionem

Com si d'un accident
es tractés
les coses no son com eren
fa un temps
Els canvis, les coses que pasen
evolucionem.

La fractura de l'anima
no s'enguixa facilment
n0 hi han tractaments
ni medecines
Es questió d'acceptar-se
ser un mateix

Son camins durs
de vegades
peró necessaris també
per retrobar-se
cal pensar seriament
si esl que fas

es el que s'ha de fer

Sense paraules

hi ha dies i moments
que no hi han paraules
res pot descriure be
allo que surt de l'ànima

Hi ha cosas que fereixen
amb crueltat desgarrada
un cos ja de per si esgotat
de lluites continuades

Hi ha cops que vols escriure
allo que sents
i no trobes les paraules
pero hi ha el sentiment

i el silenci en aquests moments
pot ser la solució assenyada
callar però pensant
quina sera la paraula

mes encertada

Furia

Avui l'he sentit
amb tola la seva força
arrasant sense esma
tot el que ha trobat
vidres trencats
arbres caiguts
parasols volant
tot escampat arreu
i després insolitament
la calma
El jardí, la terrassa
les de tots els veins
arrasades, destrossades
per la força del vent
oh, natura, que et passa?
abans no eras aixi
quan mal et debem haver fet
perque reaccionis aixi!

Boira

Perque no t'allunyes
i deixes d'envoltarme
amb el teu eteri tacte
perque no t'en vas
i deixes la meva anima
humida i refredada
boira
castig del cos i la ment
perversa i terrible
a la vegada
no et vull mai mes
fas que tremoli
que m'espanti
i no puc ser valent
lligues els meus sentits
no puc veure el mon
ni on soc o a on vaig
boira
escampa't i plega
busca altres ments
o encara millor
esfuma't al vent
i deixen's lliures
al que som realment
no entorpeixis
ni molestis
ni provoquis res mes
ja has fet prou mal
ara marxa
no et necessitem

Impotencia

No ha estat la primera
ni desgraciadament
tampoc sera la darrera
una altre dona morta
per la ma de qui una vegada
deia que l'estimava
I sento impotencia
en veure periodicament
com això passa
i de forma frequent.
No hi ha res que pugui fer
tan tols lamentar-ho
sentir pena i tristor
per uns nens sense mare
per uns pares sense filla
i pel que signfica
que la bogeria, no s'atura
i que encara hi han homes
que no entendran mai
que les persones es respecten
ara crido tan fort com puc
per la darrera anima
que ha deixat al terre
un cos de dona mort
i tot un darrera
que no en sabem res
pero que de ben segur
es ple de dolor

Dia de mercat

avia que passeja la vellesa
nens que corren l'infancia
es creuen pels carrers
indiferents
dones que busquen fruita fresca
altres comprant ganivets
homes petant la xerrada
nens que ploren al cotxet
dia de mercat
botiguers cridant vina maca
endressant els trastos
de les parades
uns que miren i remenen
altres que passen sense esma
camions que arriben carregats
plantes, estris, roba estesa
treballadors fent el cafe
a la xurreria desmontable
fred que envolta a tothom
i els fa com acumular-se
en un petit tros de carrer
dia de mercat

Capcot

capcot
pels carrers de la vida
rebent trompades
continues
capcot
per la fredor de la gent
que sempre mana
i no dona
capcot
pel que pasa al mon
que em treu la vida
soc sensible
capcot
perque no aixecó el cap
ni un sol dia
amb por
capcot
perque no soc res
i soc molt, incongruent
no trobeu?
capcot
perque no te sentit
res del que faig
cap vegada
capcot
perque dec ser jo
el que no te raó
i esta de mes

Ja no puc mes

Benvolgut fred
que m'acarones
acompanyat de la tramontana
no podries si et plau
no estar tanta estona
i migran a un lloc
on fossis mes benvindut?
No es per res
però no se si t'adones
em treus la vida
i això no em fà cap bé
Es per això
que amb humilitat
et prego, tinguis conciència
allunyat tant com puguis de mi
no et necessito, ni el glaç
ni la neu, ni la gebra matinera
ni que m'amaguis el sol
i els seus raigs tan necessaris
si et plau
vest'en lluny
molt i molt lluny
a les estepes de l'est
o al nord del valhalla
no et vull amb mi
ni ara, ni mai
i si no m'escoltes
m'anire consumint
i no crec que això
et serveixi per res
benvolgut fred
t'escriure molts poemes
i els deixare al vent
que els porti on ets
pero siusplau, marxa
ja no puc mes

Reflexes

Reflexes de tota mena
a les basses del carrer
omplen els meus ulls
de colors, de sensacions
i algun sentiment
Reflexes que mostren el mon
de forma diferent
incomplerta, quasi magica
i es força evident
ningu s'hi fixa
tothom te presa
i hi han tantes coses a veure
la roba estesa a una terrassa
les persianes de coloraines
els nens corrent per la vorera
camí de l'escola
no em puc creure
que ningu ho vegi
potser ens estem tornant
tan poca cosa
que ja no ens importa res

Segueixo pensant

gresca i soroll
cares satisfetes
la gent surt del bar
i sembla contenta
era nit de futbol
el nostre circ romà
i es el que hi ha
ens agradi o no
Fa gracia veure
com afecta a la gent
un partit, una telenovela
o un d'aquests concursos
s'enganxen i ho viuen
i fins i tot ho pateixen
pero aquesta nit
era de futbol
i pel que esveu
deu haver guanyat el de casa
fins i tot l'amo del bar
esta molt content
i jo fumo mirant
rera la finestra
segueixo pensant..

Em sento mes viu

Surt el sol
como una suau caricia
la meva pell la reb
i es dibuixa un somriure
que em porta plaer.
Veig la gent
corrent depressa pel carrer
tots tenen coses a fer
i jo nomes els miro
vull saber
que hauria de fer
per ser com ells
i no se, ni com, ni perque
esta clar, soc diferent
tampoc se si millor o pitjor
pero si diferent
Camino i passejo lentament
miro parades i puestos
escolto les veus cridaneres
es dia de mercat
i els vina nena i mira
son a l'ordre del dia
després d'una estona
torno a casa
i m'ha anat molt be
sentir l'aire a la cara
i els raigs del sol calent
em sento mes viu
que no em sentia
potser així, sera millor el dia

Gebra

gebra freda
com una segona pell
vesteixes tot de blanc
a primera hora
gebra, vistosa
engalanant els carrers
els camps, i el bosc
de fredor esfereïdora
gebra, que amb el sol
et fons ben depressa
i desapareixes del mon
filtrante pel assedegut terra
gebra, de nom tan bonic
efímer efecte del dia
podria escriure per tu
si fossis amb mi vestintme

Pensant

pensant
molts de cops,
s'em va el cap
a mons que no existeixen
i això em feia pensar
que probablement
no era el millor
però, vaig esbrinar
per la meva sorpresa
que pensant
em trobava millor
i ara penso
constantment
en tot el que faig
i el que dic
intentant no barrejar
la realitat i els desitjos
tocant de peus a terra
i encara es molt millor
os ho recomano
mentres els somnis
nomes siguin somnis
i els pensaments
siguin lliures
la creativitat
sortira sola
i tots anirem millor

Mentres tant

Dies de pluja,
de rabia deixada anar
de sensacions tristes
sembla que l'anima
estigui enjarolada
en blanc i negre fatal
voldria sentir el sol
acaronant la pell
escalfant aquesta anima
i sentirme millor
voldria veure el mon
en milers de colors
i no soc capaç d'això
pero tot arribara
imagino que algun dia
podre tornar a viure
tal i com ho imagino
mentres tant
faig poesies
amagades del mon
recuperant el cor

No pensar tant

Pensaments
Irreverents
intrascendents
molts cops, insustancials
i no obstant
segueixen
t'envolten
et persegueixen
i no saps, que passa
no entens que pretenen
si ajudar-te o enfonsar-te
aixi son les coses
pero tenen importància
perque t'afecten
en el que fas
dius o penses
pensaments
molts cops voldria
no pensar tant..

No pensar tant

Pensaments
Irreverents
intrascendents
molts cops, insustancials
i no obstant
segueixen
t'envolten
et persegueixen
i no saps, que passa
no entens que pretenen
si ajudar-te o enfonsar-te
aixi son les coses
pero tenen importància
perque t'afecten
en el que fas
dius o penses
pensaments
molts cops voldria
no pensar tant..

Vull que es mantingui fort

Sempre he estat optimista
i he lluitat per allò que volía.
Pero tantes diferents campanyes
passen factura a la pell
i ja no em queden forces
pero gaires lluites mes.
No obstant això, no em rendeixo
segueixo endavant com pugui
per be o per malament,
intentare aconseguir el que vull
el que em fa falta i es la vida
tan important com l'aire
i que fa que el cor bategui
amb una força increible.
Si, per l'amor, perque tinc cura
del que sento i amb tanta força
mimo aquest sentiment
com si no pogues tornar a viure-ho
i es tot el que tinc present
aixi em llevi o em posi al llit
estimar es viure
un pensament porta a un altre
i sempre acaban alla mateix
la soletat, el silenci esferïdor
la foscor mes freda
intentant prendre la seva presa
però encara no es el moment
de agenollarme devant la desesperació
seguire voluntariament
cuidant aquest sentiment
vull que es mantingui fort
es la meva assegurança de vida