I jo, miro, amb un somriure

ja ha canviat el temps
la gent corre pels carrers
amb un gran somriure
el sol es molt mes calent
i escalfa fins i tot els vidres
de finestres que romanen
tencades encara tot el dia
protegint, ara de la calor
que ve pujant, dia a dia
ja es veu les noies maques
amb vestits i faldilles
desitjant estar morenes
i lluir la seva figura
amb les ulleres de sol
pels carrers de la ciutat
amb pas alegre, caminen
tot es veu diferent ara
fins i tot sembla millor
mes alegre, mes profitós
i jo miro, amb un somriure

M'agrada molt

Vull cridar ben fort
perque em sento molt viu
i no em puc sentir millor
perque per mi es important
tenir la ment clara i tranquila
que els pensaments flueixin sols
com l'aigua d'una font
i m'agrada aquesta sensació
m'agrada molt!!

Guspires

veig el fum que s'escampa
mogut pel aire de la meva respiració
ja no surten guspires
de la fusta que es crema
el foc apagat
no m'escalfa la pell
s'ha cremat tot
i s'esvaeix la seva presencia
com si no hagues estat mai
amb la força i la flama
que fins fa una estona
il.luminava
M'agrada mirar el foc
quan crema amb força
les flames ballen alegres
i les formes que dibuixen
m'atrauen hipnoticament
i no puc moure la mirada
veient les guspires movent-se
esclatant amb intensitat
i ara el no res...

Demà serà un altre dia

corre el temps que vola
fa quatre dies era nadal
i ja estem a setmana santa
la gent comprant novament
i encarregant el tortell
i no para de ploure
aquest any no hi haura sequera
nomes la de la ment
perque sembla que oblidem
que no es temps de fer despeses
i menys quan encara
s'ha de pagar l'hipoteca
però aixi som
que hi farem
no em sembla pas bo
girar l'esquena
jo no comprare pas
com a molt el fare
ancara que no sigui tan bo
el disfrutare de valent
i no se perque escric aixo
ja no se ni de que parlar
hauré perdut l'esma?
tant se val
dema sera un altre dia

Malmés

I el cos es queda sorprés
a voltes, imprevistament
per un acte, no esperat
que fa que tot es trenqui
i et quedes tan malmés
que ni dormir aconsegueixes

Son molts els sentiments
que a la vida apareixen
lo increible es com tard o aviat
ells sols s'esvaeixen
i et quedes malmés!!

Sorpresiva, inesperadament
el cor s'encongeix amb pena
que no saps com explicar
i que s'escampa per tot tu
sense deixar-te pensar
sense que puguis fer res

I com costa, alliberar-se
i fugir de tant dolor
que no saps ni com combatre
ni com treure't del damunt
nomes veus i sents
que ja no ets el mateix

la primavera arriba

llum que escalfa la vida
entrant en petits ratjos
per les escletxes de la finestra
il.lumina suaument
i em porta cap a la cuida
encara dormit i somnolient
estirant-me com un gat
preparo el primer cafe
n'hi hauran mes durant el dia
però el primer sempre es diferent
la gent somriu pel carrer
ja no van abrigats
caminant més lentament
es mouen amb lleugeressa
es la primavera que ja arriba
i les flors apareixen
els colors es mostren
a la roba i pels carrers
sembla mentida
com canviem nomes
per la força del sol
però fins i tot els pensaments
son mes optimistes,
vinga, anem, disfrutem-ho!!

Pensant

Ara que s'acaba l'hivern
i s'acosta la primavera
es temps a contracorrent
per tranquilitzar l'anima
Les caricies del astre rei
sobre les pells de nosaltres
faran que ens revifem
i decidim les paraules
que siguin mes adients
per retornar-nos, la calma

Ara que els dies es van fen llargs
i les nits s'escursen
el temps passa mes lentament
i la claredat ens atrapa
potser no voliem veure
el que la ment ens amagava
potser el que era evident
es que no ens agradava
pero ara, veurem mes clar
ara pensem com cal

Bogeria

com un votigen fabulos
que s'emporta totes les idees
em moc en una barreja
de somriures i llagrimes
una por que de vegades
m'encomana la fredor
una llibertat, que d'altres
em provoca tremolor
son situacions constants
que em sorprenen
i com una bogeria fan
que prengui decisions
de vegades incorrectes
pero que em fan seer jo
encertat i errat en forma alterna
potser es podria fer millor
pero la bogeria m'acompanya
forma part del nostre mon

Entremeliat

amb tota la seva inocència
juga, plora, riu i corre
per els dies incipients
de la seva tendra vida

de vegades es ingenu,
i nomes el seu somriure
fa que sentis tantes coses
que t'envolta d'alegria

altres, es un trapella
que t'enganya i t'enreda
per aconseguir una fita
que tu deixes que aconsegueixi

perque es la tva vida
entremeliat, com ho vas ser tu
ara s'han canviat els papers
i tot i aixi ho disfrutes

entremeliat has de ser
aixecar-te i caure a diari
perque aconsegueixis ser
passar de nen a home

I esgota..

Distàncies
esmorteidores de pasions
esfereidores per definició
allunyen més que acosten
a tot el mon

Silencis
que t'envolten i acaronen
d'angoixes i dolors
d'ignorancies i malsentessos
i de por

Paraules
que descriuen amb poca gracia
el que no ens atreviem a cridar
i fer saber al mon
els patiments

Dialegs
que no es produeixen quan un vol
que semblen casi impossibles
per la desidia de tothom
i esgota...

Avui

Avui no en tinc ganes
em sento cansat
les forces s'allunyen
i s'escampen..

son masses les coses
que passen pel meu cap
masses culpabilitats
m'aplasten

Avui descansare
cercare el que encara no se
i potser mai arribaré a saber
un altre dia mes

Avui et trobo a faltar
el distanciament em mata
ni una sola paraula
darreramentAvui..

La Senyoreta

Escriu amb bona lletra
vigila els seus infants
pregunta i respon
tot el que li demanen
i somriu de tant en tant
la senyoreta es la mestre
que il.lumina molts nens
qui els ensenya, a llegir
i a escriure també.
Ells no ho saben
pero haurien de recordarla
gracies a ella, es faran millors
menys ignorants, menys pobres
d'esperit
la senyoreta es la garantia
d'una educació necessaria
i avui, que ja fa molts anys
d'aquella primera senyoreta
que em va començar a ensenyar
li agraeixo, amb un poema
la seva paciencia amb mi

Angoixa

batiburrul de sentiments
bogeria confosa de sensacions
totes doloroses

fredor sobre la pell
boira del pensament
esgarrifes cos i anima

i fas plorar,
fas sentir por i tremolar
quan arribes per sorpresa

no veus que ningú et vol?
angoixa, que es el que esperes?
si per molt que tingui

mai faras prou
ets insaciable i cruel
fuig i marxa ben lluny

Noticies

Avui he recopil.lat tots els poemes d'aquest blog, amb la intenció de publicar un llibre, he enviat el arxiu que els conté a una editorial de girona, suposo que durant uns dies no tindran prou temps per respondre positiva o negativament, però es una sensació agradable, potser no els hi agrada i rebutgen, però no importa, ho probare a un altre lloc.

Em fa il-lusió i ho volia compartir amb vosaltres!!

Converses

Vaig pels carrers despistat
sense veure amb qui es creua
sento veus que xerren
i jo segueixo la meva
travesso avingudes poblades
per molta gent i molts cotxes
sento radios y sorollos
que m'envolten
no se ben be que busco
ni que vull exactament
potser fugir del que tinc
potser cercar el que vull
pero no puc donar tantes passes
fis i tot per això, fa falta
transmetre a algú el que sents
que t'escoltin, que et comprenguin
que sigui algu que ho vulgui tambe
necessito tenir converses
que em facin sentir mes be
viu, escoltat, comprés.
Nomes converses, això es

Pluja

Pluja freda
repetitiva en el ritme
intermitent en constància
esgarrifas la meva pell

llagimes vesades
desconsoladament
portades a la terra
per calmar la seva sed

no tens mida
i una falera desconeguda
per fer mal a la gent
encara que siguin culpables

de tant desgavells

Caliu

Hi ha moments per pensar
al costat d'un foc potent
sentint com la seva força
escalfa la nostra pell

HI ha moments per gaudir
de la seducció dels amants
estirats vora la llar
estimant, gemegant

Hi ha moments reflexius
quan el dia ja s'acaba
fent memoria del pasat
a la vora del caliu

I associats a nosaltres
sempre tenim el foc viu
ens escalfa, ens alimenta
que fariem sense aquesto foc

que es viu, com el caliu
tambe dins la nostra persona
i es qui ens esperona
per poder continuar

Retalls

Com un tren que passa
mentres el miro a l'andana
aixi pasa la vida, amb velocitat
Les fulles caigudes dels arbres
s'aixequen i volen al seu pas.
Retalls
que ens parlen de vida
i potser sembla morta,
pero tornarà!!
Retalls que marquen l'existència
i ens porten records
del passat!!

Com un nen que retalla
d'un diari o revista
noticies, i fotos jugant!!
I les enganxa a la llibreta
fent un muntatge, que sempre
es molt desigual.
Retalls, fragments del viscut
records d'un abanas que ens agrada
recordar
Retalls, paraules tallades, i altres
que no es llegeixen però,
que tenian un sentit, abans

Qui sap que passarà al matí de demà
el que si se, es que el tornare a esperar

Fred i Calor

Fred i Calor
així es com soc jo
com visc i com sento
canviant d'un a l'altre
sense adonarm'en
Fred i Calor
Fred del que he perdut
i ha congelat l'anima
Calor del record perdut
que encara escalfa el cos
Fred i Calor
dues cares de la moneda
amor, odi, pa i guerra
viuen al mateix lloc
i aixo no es soportable
Fred i Calor
El que penses, i el que penso
el que creus i el que crec
i mai ens acostarem
perque com lluna i sol
voltem i voltem per sempre
sense trobar el moment
i això, més que vida
es mort!

Amagatall

vius com ensorrada
agafante les cames
dins un estret forat
un cau, un amagatall
l'unic lloc on et sents
segura!!

vius amb tristor
que es una segona pell
no saps com treure-la
per sentirte millor
per aixó, vas sempre
a l'amagatall

intenta sortir una mica
rebre els raigs de sol
que t'escalfin
i et tornin la vida
que sembla que s'escapoleix
surt de l'amagatall!!!

Respira

Un crit

Sents el cos dolorit
per soportar tantes coses
l'anima ensorrada
el mig de tant patiment
no et sents lliure
ni manes la teva vida
necessites fer un crit!!

Sents com les hores
passen sensa pressa
i que el dia no acaba mai
la nit no aconsegueix
desfer la teva pena
intentas pensar, que val la pena
perè necessites fer un crit!!

Alliberar-te
en certa manera
desfogar-te tu mateix
treure't de sobre
la rabia, l'impotència
sentir que no ets sol.
Necessites fer un crit!!

Crida ara, amb força,
encara que et prenguin per boig
treu el que sents
i que no soportes
sacseja una mica el que no importa
crida, crida, i respira amb força!!

Ara, allibera't d'aquesta ira cruel
mira el que t'envolta
el que estimes, també!!
agafa la força
tan i tan necessaria
amb un gest valent.
Res no ha canviat, excepte
la descarrega sentimental
que marxa amb el crit cap el cel

La vida real

Hi ha qui es troba amb disiuntives
entre el que voldria i el que toca
no sempre es el mateix
i en escollir es troba
que no se sent ell mateix
Hi ha qui tira endavant
sentint-se molt sol o sola
i que tot depengui d'ell
pesa tant com una llosa
i que s'ha de fer, es pregunta
no tinc dret a res jo?
Sempre tiro del carro
i si no no roda
Soc el que s'empassa els marrons
i no trobo el que a la cosa
m'amargo, m'ensorro
qualsevol cosa m'afecta
i jo no vull seguir així
no soc tan perfecte.
A tu, que et trobes així
et dono la meva ma
potser no es gaire res
però la dono encantat
per escoltar-te un altre cop
per fer-te costat si cal
per posar un somriure a la cara
o per senzillament, somiar

Tirant l'anima

Rera una mirada teva
tot un mon existeix
cada silenci teu
es com una barrera mes
els desprecis, o els crits
simptomes de problemes
que ens allunyen més i més

Rera cada paraula dita
hi ha un quelcom més
tota absència inexplicada
porta més distanciament
la manca de somriures,
de petons o compliments
ens allunyen més i més

Rera les teves exigències
em sorprenc cada cop més
si tantes coses haig de canviar
que estem fent?
el no compartir paraules
ni tan sols alguns moments
ens separen fatalment

Evolucionem

Com si d'un accident
es tractés
les coses no son com eren
fa un temps
Els canvis, les coses que pasen
evolucionem.

La fractura de l'anima
no s'enguixa facilment
n0 hi han tractaments
ni medecines
Es questió d'acceptar-se
ser un mateix

Son camins durs
de vegades
peró necessaris també
per retrobar-se
cal pensar seriament
si esl que fas

es el que s'ha de fer

Sense paraules

hi ha dies i moments
que no hi han paraules
res pot descriure be
allo que surt de l'ànima

Hi ha cosas que fereixen
amb crueltat desgarrada
un cos ja de per si esgotat
de lluites continuades

Hi ha cops que vols escriure
allo que sents
i no trobes les paraules
pero hi ha el sentiment

i el silenci en aquests moments
pot ser la solució assenyada
callar però pensant
quina sera la paraula

mes encertada

Furia

Avui l'he sentit
amb tola la seva força
arrasant sense esma
tot el que ha trobat
vidres trencats
arbres caiguts
parasols volant
tot escampat arreu
i després insolitament
la calma
El jardí, la terrassa
les de tots els veins
arrasades, destrossades
per la força del vent
oh, natura, que et passa?
abans no eras aixi
quan mal et debem haver fet
perque reaccionis aixi!

Boira

Perque no t'allunyes
i deixes d'envoltarme
amb el teu eteri tacte
perque no t'en vas
i deixes la meva anima
humida i refredada
boira
castig del cos i la ment
perversa i terrible
a la vegada
no et vull mai mes
fas que tremoli
que m'espanti
i no puc ser valent
lligues els meus sentits
no puc veure el mon
ni on soc o a on vaig
boira
escampa't i plega
busca altres ments
o encara millor
esfuma't al vent
i deixen's lliures
al que som realment
no entorpeixis
ni molestis
ni provoquis res mes
ja has fet prou mal
ara marxa
no et necessitem

Impotencia

No ha estat la primera
ni desgraciadament
tampoc sera la darrera
una altre dona morta
per la ma de qui una vegada
deia que l'estimava
I sento impotencia
en veure periodicament
com això passa
i de forma frequent.
No hi ha res que pugui fer
tan tols lamentar-ho
sentir pena i tristor
per uns nens sense mare
per uns pares sense filla
i pel que signfica
que la bogeria, no s'atura
i que encara hi han homes
que no entendran mai
que les persones es respecten
ara crido tan fort com puc
per la darrera anima
que ha deixat al terre
un cos de dona mort
i tot un darrera
que no en sabem res
pero que de ben segur
es ple de dolor

Dia de mercat

avia que passeja la vellesa
nens que corren l'infancia
es creuen pels carrers
indiferents
dones que busquen fruita fresca
altres comprant ganivets
homes petant la xerrada
nens que ploren al cotxet
dia de mercat
botiguers cridant vina maca
endressant els trastos
de les parades
uns que miren i remenen
altres que passen sense esma
camions que arriben carregats
plantes, estris, roba estesa
treballadors fent el cafe
a la xurreria desmontable
fred que envolta a tothom
i els fa com acumular-se
en un petit tros de carrer
dia de mercat

Capcot

capcot
pels carrers de la vida
rebent trompades
continues
capcot
per la fredor de la gent
que sempre mana
i no dona
capcot
pel que pasa al mon
que em treu la vida
soc sensible
capcot
perque no aixecó el cap
ni un sol dia
amb por
capcot
perque no soc res
i soc molt, incongruent
no trobeu?
capcot
perque no te sentit
res del que faig
cap vegada
capcot
perque dec ser jo
el que no te raó
i esta de mes

Ja no puc mes

Benvolgut fred
que m'acarones
acompanyat de la tramontana
no podries si et plau
no estar tanta estona
i migran a un lloc
on fossis mes benvindut?
No es per res
però no se si t'adones
em treus la vida
i això no em fà cap bé
Es per això
que amb humilitat
et prego, tinguis conciència
allunyat tant com puguis de mi
no et necessito, ni el glaç
ni la neu, ni la gebra matinera
ni que m'amaguis el sol
i els seus raigs tan necessaris
si et plau
vest'en lluny
molt i molt lluny
a les estepes de l'est
o al nord del valhalla
no et vull amb mi
ni ara, ni mai
i si no m'escoltes
m'anire consumint
i no crec que això
et serveixi per res
benvolgut fred
t'escriure molts poemes
i els deixare al vent
que els porti on ets
pero siusplau, marxa
ja no puc mes

Reflexes

Reflexes de tota mena
a les basses del carrer
omplen els meus ulls
de colors, de sensacions
i algun sentiment
Reflexes que mostren el mon
de forma diferent
incomplerta, quasi magica
i es força evident
ningu s'hi fixa
tothom te presa
i hi han tantes coses a veure
la roba estesa a una terrassa
les persianes de coloraines
els nens corrent per la vorera
camí de l'escola
no em puc creure
que ningu ho vegi
potser ens estem tornant
tan poca cosa
que ja no ens importa res

Segueixo pensant

gresca i soroll
cares satisfetes
la gent surt del bar
i sembla contenta
era nit de futbol
el nostre circ romà
i es el que hi ha
ens agradi o no
Fa gracia veure
com afecta a la gent
un partit, una telenovela
o un d'aquests concursos
s'enganxen i ho viuen
i fins i tot ho pateixen
pero aquesta nit
era de futbol
i pel que esveu
deu haver guanyat el de casa
fins i tot l'amo del bar
esta molt content
i jo fumo mirant
rera la finestra
segueixo pensant..

Em sento mes viu

Surt el sol
como una suau caricia
la meva pell la reb
i es dibuixa un somriure
que em porta plaer.
Veig la gent
corrent depressa pel carrer
tots tenen coses a fer
i jo nomes els miro
vull saber
que hauria de fer
per ser com ells
i no se, ni com, ni perque
esta clar, soc diferent
tampoc se si millor o pitjor
pero si diferent
Camino i passejo lentament
miro parades i puestos
escolto les veus cridaneres
es dia de mercat
i els vina nena i mira
son a l'ordre del dia
després d'una estona
torno a casa
i m'ha anat molt be
sentir l'aire a la cara
i els raigs del sol calent
em sento mes viu
que no em sentia
potser així, sera millor el dia

Gebra

gebra freda
com una segona pell
vesteixes tot de blanc
a primera hora
gebra, vistosa
engalanant els carrers
els camps, i el bosc
de fredor esfereïdora
gebra, que amb el sol
et fons ben depressa
i desapareixes del mon
filtrante pel assedegut terra
gebra, de nom tan bonic
efímer efecte del dia
podria escriure per tu
si fossis amb mi vestintme

Pensant

pensant
molts de cops,
s'em va el cap
a mons que no existeixen
i això em feia pensar
que probablement
no era el millor
però, vaig esbrinar
per la meva sorpresa
que pensant
em trobava millor
i ara penso
constantment
en tot el que faig
i el que dic
intentant no barrejar
la realitat i els desitjos
tocant de peus a terra
i encara es molt millor
os ho recomano
mentres els somnis
nomes siguin somnis
i els pensaments
siguin lliures
la creativitat
sortira sola
i tots anirem millor

Mentres tant

Dies de pluja,
de rabia deixada anar
de sensacions tristes
sembla que l'anima
estigui enjarolada
en blanc i negre fatal
voldria sentir el sol
acaronant la pell
escalfant aquesta anima
i sentirme millor
voldria veure el mon
en milers de colors
i no soc capaç d'això
pero tot arribara
imagino que algun dia
podre tornar a viure
tal i com ho imagino
mentres tant
faig poesies
amagades del mon
recuperant el cor

No pensar tant

Pensaments
Irreverents
intrascendents
molts cops, insustancials
i no obstant
segueixen
t'envolten
et persegueixen
i no saps, que passa
no entens que pretenen
si ajudar-te o enfonsar-te
aixi son les coses
pero tenen importància
perque t'afecten
en el que fas
dius o penses
pensaments
molts cops voldria
no pensar tant..

No pensar tant

Pensaments
Irreverents
intrascendents
molts cops, insustancials
i no obstant
segueixen
t'envolten
et persegueixen
i no saps, que passa
no entens que pretenen
si ajudar-te o enfonsar-te
aixi son les coses
pero tenen importància
perque t'afecten
en el que fas
dius o penses
pensaments
molts cops voldria
no pensar tant..

Vull que es mantingui fort

Sempre he estat optimista
i he lluitat per allò que volía.
Pero tantes diferents campanyes
passen factura a la pell
i ja no em queden forces
pero gaires lluites mes.
No obstant això, no em rendeixo
segueixo endavant com pugui
per be o per malament,
intentare aconseguir el que vull
el que em fa falta i es la vida
tan important com l'aire
i que fa que el cor bategui
amb una força increible.
Si, per l'amor, perque tinc cura
del que sento i amb tanta força
mimo aquest sentiment
com si no pogues tornar a viure-ho
i es tot el que tinc present
aixi em llevi o em posi al llit
estimar es viure
un pensament porta a un altre
i sempre acaban alla mateix
la soletat, el silenci esferïdor
la foscor mes freda
intentant prendre la seva presa
però encara no es el moment
de agenollarme devant la desesperació
seguire voluntariament
cuidant aquest sentiment
vull que es mantingui fort
es la meva assegurança de vida