Boira

Perque no t'allunyes
i deixes d'envoltarme
amb el teu eteri tacte
perque no t'en vas
i deixes la meva anima
humida i refredada
boira
castig del cos i la ment
perversa i terrible
a la vegada
no et vull mai mes
fas que tremoli
que m'espanti
i no puc ser valent
lligues els meus sentits
no puc veure el mon
ni on soc o a on vaig
boira
escampa't i plega
busca altres ments
o encara millor
esfuma't al vent
i deixen's lliures
al que som realment
no entorpeixis
ni molestis
ni provoquis res mes
ja has fet prou mal
ara marxa
no et necessitem