Pensant

Ara que s'acaba l'hivern
i s'acosta la primavera
es temps a contracorrent
per tranquilitzar l'anima
Les caricies del astre rei
sobre les pells de nosaltres
faran que ens revifem
i decidim les paraules
que siguin mes adients
per retornar-nos, la calma

Ara que els dies es van fen llargs
i les nits s'escursen
el temps passa mes lentament
i la claredat ens atrapa
potser no voliem veure
el que la ment ens amagava
potser el que era evident
es que no ens agradava
pero ara, veurem mes clar
ara pensem com cal

Bogeria

com un votigen fabulos
que s'emporta totes les idees
em moc en una barreja
de somriures i llagrimes
una por que de vegades
m'encomana la fredor
una llibertat, que d'altres
em provoca tremolor
son situacions constants
que em sorprenen
i com una bogeria fan
que prengui decisions
de vegades incorrectes
pero que em fan seer jo
encertat i errat en forma alterna
potser es podria fer millor
pero la bogeria m'acompanya
forma part del nostre mon

Entremeliat

amb tota la seva inocència
juga, plora, riu i corre
per els dies incipients
de la seva tendra vida

de vegades es ingenu,
i nomes el seu somriure
fa que sentis tantes coses
que t'envolta d'alegria

altres, es un trapella
que t'enganya i t'enreda
per aconseguir una fita
que tu deixes que aconsegueixi

perque es la tva vida
entremeliat, com ho vas ser tu
ara s'han canviat els papers
i tot i aixi ho disfrutes

entremeliat has de ser
aixecar-te i caure a diari
perque aconsegueixis ser
passar de nen a home

I esgota..

Distàncies
esmorteidores de pasions
esfereidores per definició
allunyen més que acosten
a tot el mon

Silencis
que t'envolten i acaronen
d'angoixes i dolors
d'ignorancies i malsentessos
i de por

Paraules
que descriuen amb poca gracia
el que no ens atreviem a cridar
i fer saber al mon
els patiments

Dialegs
que no es produeixen quan un vol
que semblen casi impossibles
per la desidia de tothom
i esgota...

Avui

Avui no en tinc ganes
em sento cansat
les forces s'allunyen
i s'escampen..

son masses les coses
que passen pel meu cap
masses culpabilitats
m'aplasten

Avui descansare
cercare el que encara no se
i potser mai arribaré a saber
un altre dia mes

Avui et trobo a faltar
el distanciament em mata
ni una sola paraula
darreramentAvui..

La Senyoreta

Escriu amb bona lletra
vigila els seus infants
pregunta i respon
tot el que li demanen
i somriu de tant en tant
la senyoreta es la mestre
que il.lumina molts nens
qui els ensenya, a llegir
i a escriure també.
Ells no ho saben
pero haurien de recordarla
gracies a ella, es faran millors
menys ignorants, menys pobres
d'esperit
la senyoreta es la garantia
d'una educació necessaria
i avui, que ja fa molts anys
d'aquella primera senyoreta
que em va començar a ensenyar
li agraeixo, amb un poema
la seva paciencia amb mi

Angoixa

batiburrul de sentiments
bogeria confosa de sensacions
totes doloroses

fredor sobre la pell
boira del pensament
esgarrifes cos i anima

i fas plorar,
fas sentir por i tremolar
quan arribes per sorpresa

no veus que ningú et vol?
angoixa, que es el que esperes?
si per molt que tingui

mai faras prou
ets insaciable i cruel
fuig i marxa ben lluny

Noticies

Avui he recopil.lat tots els poemes d'aquest blog, amb la intenció de publicar un llibre, he enviat el arxiu que els conté a una editorial de girona, suposo que durant uns dies no tindran prou temps per respondre positiva o negativament, però es una sensació agradable, potser no els hi agrada i rebutgen, però no importa, ho probare a un altre lloc.

Em fa il-lusió i ho volia compartir amb vosaltres!!

Converses

Vaig pels carrers despistat
sense veure amb qui es creua
sento veus que xerren
i jo segueixo la meva
travesso avingudes poblades
per molta gent i molts cotxes
sento radios y sorollos
que m'envolten
no se ben be que busco
ni que vull exactament
potser fugir del que tinc
potser cercar el que vull
pero no puc donar tantes passes
fis i tot per això, fa falta
transmetre a algú el que sents
que t'escoltin, que et comprenguin
que sigui algu que ho vulgui tambe
necessito tenir converses
que em facin sentir mes be
viu, escoltat, comprés.
Nomes converses, això es

Pluja

Pluja freda
repetitiva en el ritme
intermitent en constància
esgarrifas la meva pell

llagimes vesades
desconsoladament
portades a la terra
per calmar la seva sed

no tens mida
i una falera desconeguda
per fer mal a la gent
encara que siguin culpables

de tant desgavells

Caliu

Hi ha moments per pensar
al costat d'un foc potent
sentint com la seva força
escalfa la nostra pell

HI ha moments per gaudir
de la seducció dels amants
estirats vora la llar
estimant, gemegant

Hi ha moments reflexius
quan el dia ja s'acaba
fent memoria del pasat
a la vora del caliu

I associats a nosaltres
sempre tenim el foc viu
ens escalfa, ens alimenta
que fariem sense aquesto foc

que es viu, com el caliu
tambe dins la nostra persona
i es qui ens esperona
per poder continuar

Retalls

Com un tren que passa
mentres el miro a l'andana
aixi pasa la vida, amb velocitat
Les fulles caigudes dels arbres
s'aixequen i volen al seu pas.
Retalls
que ens parlen de vida
i potser sembla morta,
pero tornarà!!
Retalls que marquen l'existència
i ens porten records
del passat!!

Com un nen que retalla
d'un diari o revista
noticies, i fotos jugant!!
I les enganxa a la llibreta
fent un muntatge, que sempre
es molt desigual.
Retalls, fragments del viscut
records d'un abanas que ens agrada
recordar
Retalls, paraules tallades, i altres
que no es llegeixen però,
que tenian un sentit, abans

Qui sap que passarà al matí de demà
el que si se, es que el tornare a esperar

Fred i Calor

Fred i Calor
així es com soc jo
com visc i com sento
canviant d'un a l'altre
sense adonarm'en
Fred i Calor
Fred del que he perdut
i ha congelat l'anima
Calor del record perdut
que encara escalfa el cos
Fred i Calor
dues cares de la moneda
amor, odi, pa i guerra
viuen al mateix lloc
i aixo no es soportable
Fred i Calor
El que penses, i el que penso
el que creus i el que crec
i mai ens acostarem
perque com lluna i sol
voltem i voltem per sempre
sense trobar el moment
i això, més que vida
es mort!