martes, 22 de enero de 2008

Obrint els ulls

endormiscat, somiava
en un molt mes feliç

entre somnis, imaginava
que res era de color gris

entre els llençols, suaus
imaginava el teu amb mi

i al matí, tan d'hora..
tot arriba a la seva fí

la realitat més incomoda
es presenta en el mirall

el temps passa, no s'atura
i jo em vaig esgotant

i entre tanta bogeria
els sentiments van morint

perque fins i tot la magia
no existeix ni ha existit

1 comentario:

black wasp dijo...

no estic d'acord amb tu.
un mirall no torna la realitat,
els sons són tan reals com la resta de la nostra vida i sobretot, la màgia només la coneixen els qui tenen el cor d'un nen, sense prejudicis, ni pors, ni lògica. no em siguis adult si us plau!