endormiscat, somiava
en un molt mes feliç
entre somnis, imaginava
que res era de color gris
entre els llençols, suaus
imaginava el teu amb mi
i al matí, tan d'hora..
tot arriba a la seva fí
la realitat més incomoda
es presenta en el mirall
el temps passa, no s'atura
i jo em vaig esgotant
i entre tanta bogeria
els sentiments van morint
perque fins i tot la magia
no existeix ni ha existit
martes, 22 de enero de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
no estic d'acord amb tu.
un mirall no torna la realitat,
els sons són tan reals com la resta de la nostra vida i sobretot, la màgia només la coneixen els qui tenen el cor d'un nen, sense prejudicis, ni pors, ni lògica. no em siguis adult si us plau!
Publicar un comentario