a poc a poc

silencis que son somnnis
somnis que poden ser realitats
realitats que porten tristors
tristors que m'allunyen del mon
mon que cada cop empitjora

soletat que es mes que freda
fredor que no m'acosta a ningú
individualitat cada cop mes fortes
força que em fa molta falta
falta tambe l'esperit

i que? on vaig? on soc?
si semblo una nou
bellugantse sense control
sota el vent i les onades
d'un mar enfurismat

que vull? qui en vol?
se que no vull estar sol
i que tampoc vull fer mal
i que tot es tan complicat
perque jo dec ser-ho també

tinc ganes de sentir
l'escalfor del sol a la pell
les pessigolles del vent
la frescor de la pluja tranquila
i la flaire de les flors

tinc ganes de gaudir
amb un paisatge de capvespre
amb el cant dels ocells
i amb la musica fluixeta
que surt d'un bar de platja

tambe vull sentir un cos
que s'arrapi fort al meu
que en conjunció ens fonguem
i ens entengem amb mirades
o amb silencis

ho vaig trobar i perdre
per un cap mes boig que res mes
i he aprés a la meva carn
quan de mal fa aixó ara
he plorat, i he plorat molt

pero ara em puc mirar a la cara
i potser he canviat
i ja no soc el que era
però en qualsevol cas
no he perdut la meva essencia

l'amor, si ha de tornar
ho fara amb molta calma
m'ha d'omplir del tot
no cal que sigui depressa
sino mes aviat a poc a poc

Sense titol

Quina fred,
son les deu de matí,
i tenim menys un grau al carrer.
Aixó mai ajuda a res
ni inspira, ni estimula
donen ganes de restar al llit
i dormir una mica mes
abrigat per llençols i manta
tencar els ulls i oblidar-ho tot.
Però, això seria de cobard
s'ha de tirar endavant
encara qeu sigui poc a poc,
passet a passet, no importa
es una questió de vida o mort.

Aixi, que amunt, endavant
amb empenta, que no se d'on surt
pero que em porti endavant
per un cami, fosc, o trist inclús.

Ja es molt

Nits de colors
omplen la foscor,
de sensacions noves
dies de fred i vent
remouen el cos
i els sentiments,
hores de temps
que pasen aprop,
sense esma ni presa
no se ben bé
el que estic fent,
lluito i camino
però vaig sol
no tinc dol, pero tinc força
sobre tot quan veig les solucions
odiar, dona força també
no ajuda en res mes
però si permet oblidar
ja és molt

T'estimo

Fins on tinc memòria recordo
que sempre había somiat
amb un amor important
que apareixería a la meva vida
Va aparèixer pensava jo
i vaig fer tot el que era possible
sense escatimar cap esforç
vaig intentar aconseguir
tirar alló endavant
sense massa èxit, a la fí
la vaig acabar esgarrant
pensant que potser trobaría
fora de les meves cuatre parets
alló que tan volía
alló que no podía ser
un t'estimo tan sols
que regalimés a la meva oída
quelcom mes que el só de dir-ho
sinó el sentiment.
Han passat molts anys d'alló
i encara segueixo pensant
fins que avui he fet una cosa
tan sols per intentar recuperar
alló que va estar perdut tan temps
i per sorpresa meva
ha estat el millor regal
que he tingut a la meva vida
la sinceritat expressada
ha guanyat a la desditxa
i unes llágrimes vessades
d'uns ulls que no teníen culpa
han estat el testimoni
d'un t'estimo mes profún
que si hagues cridat a un auditori

soc un mort en vida

fins i tot a la nit mes fosca
no sentia tanta fred
fins on habia imaginat
no m'habia sentit mai tan buit
el cor congelat de sobte
i el somriure amagat per sempre mes
les meves mans, apretantse
i escapant-se el meu alé
l'amor et deixa i ja no ets res
les forces s'allunyen
l'esprit es perd
en pensaments ombrívols
que no porten enlloc
i la mirada no es fixa en res
soc un mort en vida
i no puc sentir res

No et capfiquis

i quan menys esperes
succeeix l'inesperat
un somriure que t'omple
i que et dona que pensar

i les coses que eren negres
tornen a tenir colors
nomes per que t'escolten
nomes per sentir bategar el cor

ara no et relaxis, ni oblidis
el que es mes important
un somriure s'et demana
que il.limini la teva cara

i que em faci tremolar
pensant en el teus llavis
que petonejo encantat
encara que no ho notis

no et capifiquis
i deixat anar
la vida son moments
on tenim felicitat

i pas a pas omplirem
d'alegries i moments
espais que eren tencats
sensacions ja oblidades

Era la nit

pensava amb tu
era la nit
imaginava els meus dits
enredantse als teus cabells
era la nit
i em deia la teva pell
que t'omplis de caricies
per rebre plaers

pensava amb tu
era la nit
mirante amb els ulls fixes
recorrent els pits suaus
era la nit
i giravoltant al teu melic
sentia els tremolors
i com bategava el cor

pensava amb tu
era la nit
i en el teu sexe humit
m'endinsava suaument
era la nit
i els gemecs del teu plaer
omplien la habitacio
d'un desig molt evident

pensava amt u
era la nit
la teva boca em buscava
i sentia la passió
era la nit
i ens ajuntavem en un sol cos
amb tendresa i dolçor
mentres cridavem a l'hora

pensava amb tu
era la nit
i quan et relaxaves
entre els meus braços
era la nit
i t'acaronava lentament
mentres t'adormies feliç
relaxada totalment

era la nit

La Magia

Sents la magia
que ens envolta,
no es un somni, sino realitat
et sents confusa
mig perduda
i no saps, per on anar
però t'agrada
aquesta cosa
que no saps, con anomenar
es com papallones
a l'estomac
que no paren, de volar
i tremoles
i em recordes
i sacsejes el cap, per pensar
en altres coses
complicades
que tens encara que solucionar
pero la magia
continua,
tampoc la pots allunyar

I no m'amago

et sento i no m'amago
i m'agrada molt aixo
m'omple l'anima
i em fa sentir il.lusió

et penso, i no m'amago
saps que penso molt de tot
i desde fa uns dies
son pensaments millors

et desitjo, i no m'amago
potser sigui un error
però ho prefereixo
em fa sentir millor

t'escolto, i no m'amago
perque mereixes aixo
no estas sola, ho saps
i vul que bategui el teu cor

i t'espero, i no m'mago
ser que ho superaras tot
i potser en els meus braços
trovaras el teu repós

Vortigen

Entremeliats pensaments
que prenen formes abstractes
i confonen els sentits
sense acaronar l'anima

bogeria de vortigen
que m'absorbeix totalment
impregnant-me inutilment
per afogar les meves paraules

no se on soc, realment
confús i trist de vegades
deambulo, mes que res
per un mon, que d'ell m'aparta

i no on puc cercar
una senzilla esperança
que renovi el meu alé
perque amb la fred, es glaça

Obrint els ulls

endormiscat, somiava
en un molt mes feliç

entre somnis, imaginava
que res era de color gris

entre els llençols, suaus
imaginava el teu amb mi

i al matí, tan d'hora..
tot arriba a la seva fí

la realitat més incomoda
es presenta en el mirall

el temps passa, no s'atura
i jo em vaig esgotant

i entre tanta bogeria
els sentiments van morint

perque fins i tot la magia
no existeix ni ha existit

Ni tot el que es fa, es pot dir..

Una festa de disfresses
es el que sento que visc
la gent paseeja distreta
amb copes de vidre, i vi

i jo molt sol, a una sala plena
de homes i dones fins
penso i penso malifetes
que no soc capaç de definir

la musica no m'interessa
el sexe no es tot per mi
i la vida, ja es prou dolenta
pero animar el meu destí

que he de fer a la foscor
d'un anima atropellada
per la circulació de problemes
que no mai s'acaben

passar i veure que passa
i com acaba la historia
d'un home amb memoria
que anira recollint

del que li passi a diari
en paraules al seu poemari
amb humilitat desatada
i potser mes endavant

algu aprengui al llegir
que no tot el que es diu es fa
ni tot el que es fa, es pot dir

Comença tot de nou

festa dels sentits
imatges dins el cap
sembla tot tan complicat
i tambe tan atractiu

sensacions afalagadoras
escalfor dels pensaments
cossos nus a la nit fosca
abraçats, i endormiscats

uns dits que s'entrecreuen
sota els llançols del llit
alé, de home i dona
resonan en el silenci

i les hores pasen fosques
fins que arriba la claror
i amb el so del rellotge
comenca tot de nou