domingo, 1 de febrero de 2009

Fred i Calor

Fred i Calor
així es com soc jo
com visc i com sento
canviant d'un a l'altre
sense adonarm'en
Fred i Calor
Fred del que he perdut
i ha congelat l'anima
Calor del record perdut
que encara escalfa el cos
Fred i Calor
dues cares de la moneda
amor, odi, pa i guerra
viuen al mateix lloc
i aixo no es soportable
Fred i Calor
El que penses, i el que penso
el que creus i el que crec
i mai ens acostarem
perque com lluna i sol
voltem i voltem per sempre
sense trobar el moment
i això, més que vida
es mort!

2 comentarios:

Marta dijo...

Cat.
no creus que pitjor seria no sentir res de res.
Jo no crec que aixo sigui mes mort que vida, els sentiments sempre son vida, encara que no els entenguis, ni t'agradin...

petons, sempre.

Catman dijo...

ara que ho dius Marta, potser tens raó
petons, sempre