Ni tot el que es fa, es pot dir..

Una festa de disfresses
es el que sento que visc
la gent paseeja distreta
amb copes de vidre, i vi

i jo molt sol, a una sala plena
de homes i dones fins
penso i penso malifetes
que no soc capaç de definir

la musica no m'interessa
el sexe no es tot per mi
i la vida, ja es prou dolenta
pero animar el meu destí

que he de fer a la foscor
d'un anima atropellada
per la circulació de problemes
que no mai s'acaben

passar i veure que passa
i com acaba la historia
d'un home amb memoria
que anira recollint

del que li passi a diari
en paraules al seu poemari
amb humilitat desatada
i potser mes endavant

algu aprengui al llegir
que no tot el que es diu es fa
ni tot el que es fa, es pot dir