a poc a poc

silencis que son somnnis
somnis que poden ser realitats
realitats que porten tristors
tristors que m'allunyen del mon
mon que cada cop empitjora

soletat que es mes que freda
fredor que no m'acosta a ningú
individualitat cada cop mes fortes
força que em fa molta falta
falta tambe l'esperit

i que? on vaig? on soc?
si semblo una nou
bellugantse sense control
sota el vent i les onades
d'un mar enfurismat

que vull? qui en vol?
se que no vull estar sol
i que tampoc vull fer mal
i que tot es tan complicat
perque jo dec ser-ho també

tinc ganes de sentir
l'escalfor del sol a la pell
les pessigolles del vent
la frescor de la pluja tranquila
i la flaire de les flors

tinc ganes de gaudir
amb un paisatge de capvespre
amb el cant dels ocells
i amb la musica fluixeta
que surt d'un bar de platja

tambe vull sentir un cos
que s'arrapi fort al meu
que en conjunció ens fonguem
i ens entengem amb mirades
o amb silencis

ho vaig trobar i perdre
per un cap mes boig que res mes
i he aprés a la meva carn
quan de mal fa aixó ara
he plorat, i he plorat molt

pero ara em puc mirar a la cara
i potser he canviat
i ja no soc el que era
però en qualsevol cas
no he perdut la meva essencia

l'amor, si ha de tornar
ho fara amb molta calma
m'ha d'omplir del tot
no cal que sigui depressa
sino mes aviat a poc a poc