Hi ha qui es troba amb disiuntives
entre el que voldria i el que toca
no sempre es el mateix
i en escollir es troba
que no se sent ell mateix
Hi ha qui tira endavant
sentint-se molt sol o sola
i que tot depengui d'ell
pesa tant com una llosa
i que s'ha de fer, es pregunta
no tinc dret a res jo?
Sempre tiro del carro
i si no no roda
Soc el que s'empassa els marrons
i no trobo el que a la cosa
m'amargo, m'ensorro
qualsevol cosa m'afecta
i jo no vull seguir així
no soc tan perfecte.
A tu, que et trobes així
et dono la meva ma
potser no es gaire res
però la dono encantat
per escoltar-te un altre cop
per fer-te costat si cal
per posar un somriure a la cara
o per senzillament, somiar
martes, 27 de enero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
cat.
Ja se que no, pro amb sento tant reflectida en las tevas paraulas que las podria fer mevas sensa cap problema.
Sempre un cau genial.
petons.
Encara que no ho creguis, aquest cop, el ja se que no, no es correcte
fes-les teves, perque ho son
petons
Cat.
Saps...se que d'alguna manera sempre podria comptar amb tu, ets d'aquellas personas que no fallan.
Estic contenta de tenir-te d'amic.
petons.
sempre podras comptar amb mi, t'ho vaig dir ja fa temps i no he canviat d'opinio
petons
Publicar un comentario