jueves, 29 de enero de 2009

Un crit

Sents el cos dolorit
per soportar tantes coses
l'anima ensorrada
el mig de tant patiment
no et sents lliure
ni manes la teva vida
necessites fer un crit!!

Sents com les hores
passen sensa pressa
i que el dia no acaba mai
la nit no aconsegueix
desfer la teva pena
intentas pensar, que val la pena
perè necessites fer un crit!!

Alliberar-te
en certa manera
desfogar-te tu mateix
treure't de sobre
la rabia, l'impotència
sentir que no ets sol.
Necessites fer un crit!!

Crida ara, amb força,
encara que et prenguin per boig
treu el que sents
i que no soportes
sacseja una mica el que no importa
crida, crida, i respira amb força!!

Ara, allibera't d'aquesta ira cruel
mira el que t'envolta
el que estimes, també!!
agafa la força
tan i tan necessaria
amb un gest valent.
Res no ha canviat, excepte
la descarrega sentimental
que marxa amb el crit cap el cel

2 comentarios:

Marta dijo...

Cat.
crido, crido ben fort fins que la por sen vagi del meu canto....pro la resta del mon es sorda...
petons.

Catman dijo...

No deixis de cridar, i si algun necessita dos osties per que et senti, fes-ho!!
petons